En fer l'estadística dels abandonats davant el penell de Sant Joan, don Eugenio García, fundador de la botiga Les Tres Roses, figurava en primera línia.
Altres es mostraven malhumorats i ho negaven rotundament quan se'ls suposava tal origen; però ell l'ostentava amb una certa satisfacció, com volent fer-ne un títol de glòria.
-No dec res a ningú -exclamava en renyar els seus dependents-. A mi ningú m'ha protegit. Els meus em deixaren com a un gos enmig d'aquesta plaça. I tanmateix, sóc el que sóc. Haguera volgut veure-us com jo perquè sabéreu què és sofrir!
I sempre que podia assegurar una dotzena de vegades que no devia res a ningú i comparar el seu abandó amb el d'un gos, es quedava tranquil i satisfet. Els principis de la seua carrera havien estat penosos. Aprenent sempre famolenc, dependent després en una època en què els sous més alts eren de cinquanta pesos anuals, a força d'economies miserables va aconseguir emancipar-se, i amb ajuda dels seus antics amos, que veien en ell un legítim aragonés capaç de convertir les pedres en diners, va fundar Les Tres Roses, botigueta exigua que en deu anys es va engrandir fins a ser l'establiment de roba més popular de la plaça del Mercat.