En passar pels carrers de Sant Bult m'aguaitava a les tasques. León, Xúquer, La Brasileña, Tío Enrique, Gestalguinos, Rosalía, Pipi, Casa Ángel, Amadeo, Las Nubes, Racó de Miguel, Cómic, Nudos, La Cabaña, Félix Sancho, El Balcó, Dark, Rincón Latino, México Lindo, el Mesón del Conde, el Gremi de Forners, Comidas Eliseo, el bar Pana, la fascinant whiskeria de Governador Vell. En alguns portals hi havia taulells amb la llegenda Hasta aquí llegó el agua, 14/10/1957. Aquells descobriments agitaven ressorts molt íntims. A falta de versos m'exercitava en allò més elemental: obrir els ulls, acumular sensacions, parar atenció. Hi havia una distància enorme entre les paraules que pretenien encotillar la realitat i el vigor extrem que desprenia el seu reflex. En eixa distància volia passar la meua vida. Una eufòria dels cantons i els terrats em comminava a l'apunt, a la resolució del jeroglífic, a l'estranya creença segons la qual només jo veia certes coses.