Encara que el nom de la gola es vinculi amb la mar, el més freqüent és arribar en aquest indret per terra. Hi ha bon camí des de la carretera que va de Torroella a Pals i a Palafrugell. Són unes terres planes, dominades pel promontori de la Fonollera i magníficament cultivades. Camps d'userda, plantacions de fruiters, en particular de pomeres, grans blatdemorars de regadiu. Un paisatge que dóna gust de veure. Són camps extensos, planers, ben treballats, que es beneficien de l'aigua que aporta el riu, cabalós, a tocar, i de l'aire de mar que passa i que tan bo es per als conreus. El mar, aquí, ja es respira, gairebé ja se sent.
Aquesta agricultura mor en un paisatge de dunes i en la vegetació de tamarius i canyers que s'hi cria. Tot esdevé sorrenc, flonjo, agrest. El riu s'eixampla i les aigües sembla que s'adormin, abans d'entrar al mar. El Ter forma com un petit estany immòbil, com si renunciés a fondre's amb el mar, com si li requés. Més enllà de la barra hi ha la blavor de les aigües marines, l'onatge, amb un serrell d'escuma blanca. En contrast, si el vent està encalmat, si no bufa la tramuntana, les aigües del Ter, més terroses, tan de mirall immòbil de les nuvolades del cel. De tant en tant, salta un peix, fa una cabriola a l'aire i torna a capbussar-se a l'aigua, sobre la qual es va expandint i diluint el cercle que ha deixat aquest moviment fugaç. Immòbil, pacient, amb aigua a genoll, un pescador de riu contempla el fet, esperant que una conjunció favorable de moviments provoqui que aquell peix saltador, o un de semblant, s'empassi l'ham.
A l'esquena seva, un altre pescador té la canya tirada a mar. Aquesta és una de les peculiaritats de l'indret, que permet passar de la pesca fluvial a la marítima o viceversa tot just fent quaranta o cinquanta passes. El golf que es forma entre el cap de la Barra, on els penya-segats del Montgrí cauen a ple sobre el mar, i cap Sa Sal és llarg i té la virtut que l'avidesa humana, que tant mal ha fet en aquest litoral, no l'ha poguda espatllar del tot. Per bé que és inevitable veure com les casetes aparellades, construïdes sota el govern d'ajuntaments democràtics, s'enfilen pels turons, en aquesta llarga platja, al nord i al sud de la gola, encara s'hi respira la vida natural en el seu estat propi, l'aire, les aigües, la vegetació, la fauna.
Del panorama han desaparegut les antenes de Radio Liberty, que no sabem si van contribuir gaire a enderrocar el comunisme, però almenys sí que van servir per aturar els especuladors. Sembla una conseqüència secundària però, observant la resta del país, resulta un favor important.