Ens avisen que la recol·lectora ha acabat. Avui ha batut més de cent saques de blat de seixanta quilos. La màquina entra a la carretera i se'n va cap a Bellver. Darrera, el camió va per arrencar carregat amb la pila de saques fetes a la tarda. En Peritxa seu a dalt:
–Voleu pujar, Joan?
– No, gràcies. Tornaré a peu.
Pel cantó de Coborriu veig venir un ramat d'ovelles.
–És el vostre? –dic a en Peritxa, que ja marxa.
–Sí, ara entra. N'hi ha unes tres-centes. En tinc un altre a l'Ingla.
–Em pensava que hi teníeu les vaques.
–També n'hi ha un ramat.
El camió, amb el soroll del motor, s'ha allunyat. S'acaba la tarda i pels camps, dominats per la torre romànica de Talló, hi ha una claror blavissa i un gran silenci. De Vilella va venint un carro de fenc, tirat per dues vaques. Com en altre temps. L'espero i camino al pas, al costat del pagès, al davant. Anem parlant i, de tant en tant, es tomba, i amb la "tocadora" pica uns cops damunt el jou de les bèsties per animar-les. Al fons, el forat de la Seu, entre les muntanyes, encara és vermellós del darrer sol de posta.