Entrem al Born. El passeig és desert i les portes de les cases tancades i barrades. L'aire està embafat d'olors matinerenques, i en les copes dels arbres frondosos hi belluga mansament el reflex irisat de l'aigua quieta i sensual del moll. Vista d'ací estant, des del peu de l'alta riba de la Seu, la ciutat té un caient tot oriental i un dibuix net i simple il·luminat amb un color de guinda i sobre un fons d'un besllum de fulla de rosa.
A mesura que camineu, Palma es va deixondint amb una mandra de bon ésser. Les vostres petjades fan una fressa retronadora i cada vegada que poseu amb compte el peu damunt les llambordes de la voravia teniu por que s'obriran de bat a bat totes les finestres i balcons i que la gent s'hi abocarà esverada a veure qui passa.
Doneu una llambregada al jardinet on hi ha la font de l'Alcover i tireu carrer amunt, vers la plaça de Cort, que és el cor, l'àgora i el fòrum de Mallorca sencera.