Entrem-hi? Mireu... no us ho deia? Aquest Portal del Pont és un garbuix. Ruquets, someretes, carros de trabuc, tartanes, autos que botzinen, pagesos amb virolats mocadors al cap, terrassanes brunes escardalenques i enfaldetades que us miren amb uns ulls fibladors... Una densa barreja de flaires satura l'ambient. Allí s'han aplegat tots els bons tastos del Segrià feracíssim, de les pròvides Garrigues, de la Conca del Noguera, del fabulós Urgell, dels termes més fabulosos encara de Vallmanya, Malpartit, Montagut i Gimenells, on les llebres i perdius corren i peonen plegades pels immensos rostolls i gorets...
Passem aquesta volta de pedra i ja som a l'Almodí. Eh, ¿quina plaçassa, aquesta de Sant Joan? ¿Eh quin fresc algarot de veus i quin brogit mes sa d'enraonies? ¿Eh com dringa com un cristall la pura parla vernacla? ¿Eh quines saliveres us fan venir aquestes paneres i cistelletes de recapte del reng, amb tots els blaus, vermells, morats, verds, grocs i roses de l'arc de Sant Martí? ¿Eh quina música més enjogassada us fan totes les campanes i campanetes lleidatanes? Ai, Déu! ¿I no us salta el cor, no sentiu al moll de 1'ànima una alegria voladora en veure-us tan ben rebuts?