Es casaren un dia de primavera.

Es casaren un dia de primavera. L'àvia Margalida era baixona com una baldufa i tenia les cames curtones com un ànec mut. Les voravies eren plenes de cossiols florits i al cap de cantó del carrer de la núvia hi bastiren un arc molt gran, amb àngels i garlandes de roses de colors. Era un arc barroc com els que havien aixecat anys enrere per celebrar les noces del rei de Madrid. Tot el poble es va posar de festa, aquell dia. Mataren vint-i-set porcelles i vuitanta pollastres, per al dinar. Ningú no va poder queixar-se amb tant de concert, i al vespre, per acabar la festa, hi va haver una comèdia enmig de la plaça. Era una comèdia que feia molt de riure, en què una guarda de frares dominics, els quals la gent del poble anomenava polls, treien enmig de la rotlada el Beat Ramon Llull coronat de banyes. Llavors, també representaren un altre entremès en què el tenien tancat a dins una gàbia i li donaven alfals i garroves. La gent del poble s'hi divertia molt, amb aquestes facècies, i els actors exageraven tot quant podien els seus papers. L'abat, que no podia pair els fills de sant Francesc, també s'hi divertia, amb tanta destrossa, i les rialles eren com una cridadissa de gallines a l'hora del segó.