És un dels pobles més grans de les Garrigues...

Autor: Francesc Pascual i Greoles
Obra: El jardí de la boira , 1993

És un dels pobles més grans de les Garrigues, que té més d'urgellenc que d'altra cosa. Suposo que hi deu haver les raons pertinents per les quals pertany a aquesta demarcació.

El carrer de la Font és el més important i la plaça de Catalunya la faran parc magnífic el dia que hi plantin més arbres i flors, tot i la utilitat que ara té.

Si vols fer la part vella, que és la més important, també és millor que deixis el cotxe ja que, plana com sembla, et pot proporcionar sorpreses que d'entrada no hi comptes. Per exemple, el desnivell considerable dels carrers del costat de la plaça de l'Església: el Calvari porta creu i Carnisseries fa mandra de pujar.

Vull remarcar que a dalt del turó —ja dic que des de fora no el perceps— hi guarden l'original Pou de Gel, que és un giny natural admirable que val una visita tafanera i científica.

L'interior del poble, començant pel bonic carrer Major, porticat, plaça de l'Església, etc., etc., conserva l'estructura llegada pels anys. S'han refet les cases com a tot arreu —el mateix edifici de Casa de la Vila al bell mig del carrer Major—, s'han modernitzat, si bé en queda el posat que el pas del temps li ha deixat. També les velles pedres de la fortalesa que trobes aquí i allà tenen un mirar reconvertit. Evidentment, tot massa nou per plantar-hi canyes.