Et miro i sembles una espurna del vell riu...

Et miro i sembles una espurna del vell riu.
Just aquí, Francesc Serés va recollir les claus,
encara les guarda, les té totes dins d'un pot de vidre.
El captaire s'assembla a mi,
estès entre jonqueres i brutícia.
Mira'm: sóc un producte càrnic
que travessa el pont del Llobregat,
camí del Prat, amb la llum del sol que reverbera
i m'enlluerna. Llavors abaixo la cara humil,
sedimentat pels millors anys de la meva vida,
i respiro les extenses carxoferes dels marges.
Al delta s'acumula la mort,
la nostra i la dels vells germans.
Les alberedes són un ventall
amb dues cares: blanques-verdes.
I les sèquies esperen l'aigua fosca
darrere el calze de la tarda a sol ponent.
Carretera de la Marina, aquesta és l'horta admirada
de Virgili, com els qui que tornen de la ciutat a la llavor
primigènia, a la llar del Tivis, a Can Joanet.