7 d'agost de 1978
Ha fet un capvespre inoblidable, un dels més impressionants que he vist al mas. A ponent, el cel netíssim, escombrat per la ventada, era verd-groc i, més amunt, blau. Però damunt de nosaltres, agafava un to més fosc, gairebé moradenc. Cap al coll d'Alforja brillava, fina, la Lluna nova, encarada amb Venus. Tot era encantat, transparent, irreal –o sobrereal. Tots hem sortit al terrat per contemplar-ho. Era un d'aquells moments en què un sent –com si fos un perfum, com si fos un so– l'enigma i la màgia del Cosmos.