Havia agafat el volum de Cotton Mather...

Havia agafat el volum de Cotton Mather, Mag nolia Christi Americana or the ecclesiastical history of New England, que havia adquirit a Veracruz poc abans de tornar a casa, a un comerciant de Massachusetts que no havia tingut fortuna i malvenia les seves propietats, i va ser quan mirava d'imaginar l'exposició que faria de la terrible persecució de les suposades bruixes de Salem a la fi del segle anterior, aquell vespre, quan, en fer-se-li present el gest esperat de la Fineta, va reparar que no havia pensat en ella.

Don Magí es va alçar de la cadira, va deixar el llibre damunt de la taula i es va acostar a la finestra; al lluny, entre els senyals de l'escuma arrissada, va veure les últimes barques que tornaven. Va sorprendre's que no se n'hagués adonat abans. De tant pensar en ella, no hi havia pensat. Per ella tenia demà; per ella havia traduït Erasme i rellegia els llibres que un dia li havien creat il·lusions; per ella reconstruïa records i refeia el seu món perquè el pogués estrenar; per ella es venia l'ànima i renunciava a la llibertat que Déu li havia donat per condemnar-se. I, en canvi, ella no sabia res ni encara ningú havia pensat que tingués res a dir-hi.