Havien entrat en el llac, en la part de l'Albufera obstruïda de canyars i d'illes, on calia navegar poquet a poquet. L'horitzó s'obria. A un costat la línia obscura i arrissada dels pins de la Devesa, que separa l'Albufera del mar, la selva quasi verge, que s'estén llegües i llegües, on pasturen els bous braus i viuen en l'ombra els grans rèptils, que molts pocs veuen, però dels quals es parla en veu baixa en les vetlades. A l'altre costat, la immensa plana dels arrossars es perdia en l'horitzó per la part de Sollana i Sueca, confonent-se amb les llunyanes muntanyes. Davant, els canyars i les illetes ocultaven el llac lliure, per on s'esmunyia la barca, que afonava amb la proa les plantes aquàtiques i la seua vela besava les canyes que avançaven de les vores. Un conjunt d'herbes obscures i gelatinoses, com viscosos tentacles pujaven a la superficie enredrant-se en la perxa del barquer i la vista sondava inútilment la vegetació fosca i infecta on pul·lulaven les bèsties del fang. Tots els ulls expressaven el mateix pensament: qui caiguera allí, difícilment eixiria.