He dit que l'oncle Jaume feia de carnisser. Un dia, durant els últims anys de la Segona República, el secretari de l'Ajuntament decidí posar un impost als carnissers, que hagueren de pagar un diner damunt l'altre, car temien que els obligassin a tancar l'establiment. L'oncle, emperò, va sospitar que aquell impost no era legal i ho va denunciar. No li feren cas i decidí acudir a la justícia. Havia guardat els rebuts, i els jutges de Ciutat li van donar raó: posà de manifest la il·legalitat d'aquell impost i obligà l'Ajuntament a tornar als carnissers els diners que de forma falsària havia recaptat. Però els diners no eren a la caixa municipal. El secretari se'ls havia embutxacats i hagué de tornar-los. Gràcies a l'oncle Jaume Janer es posà en evidència un cas flagrant de corrupció. En esclatar el cop d'Estat, aquell secretari es posà al costat dels colpistes. O potser ja hi estava des de molt abans. L'oncle fou detingut el mes d'agost de 1937 per un escamot de Falange que anà a la carnisseria, agafaren l'oncle i se l'emportaren a la presó de Bellver. La tia Antonina s'instal·là a Ciutat, a casa d'un nebot, per poder anar, sempre que fos permès, al castell i portar-li la roba neta i una mica de menjar. Un dia, quan arribà amb el paquet de roba i la senalla d'aliments, li digueren que ja no hi era, que l'havien posat en llibertat. El mataren el divendres sant de 1938 al cementiri de Porreres, vora la Creu, i el llançaren en un clot amb altra gent d'esquerra, igualment assassinada, que cobriren de calç. Quan vaig fer la primera comunió, el dissabte del Ram de 1948, la tia em regalà el rellotge de l'oncle Jaume, un rellotge de butxaca amb la caixa de plata.