16 de juliol de 1963
He sentit les tórtores en entrar al conreu i n'he vist volar una, ràpida, sobre les alzines. Quan tornava al Mas, hi havia a la vall uns quants fumerols que s'allargaven horitzontalment en la pau del capvespre. Ni un núvol en la posta vermella. Després, mentre reposava sota els vells plàtans, el fullatge dels olivers es retallava precís contra un cel d'un color difícil de definir, color de lilà grisenc, en el gran silenci extàtic, en la solitud del camp fresc i benigne, vora el Mas arraulit. Tot era immòbil, com expectant en el crepuscle. El so de l'aigua subratllava la impressió de pau, l'amable misteri.