He trobat tot baixant...

He trobat tot baixant, aquesta colla de pagesos que van a Olot a vendre quatre caramades. Guaiteu: una almosta de nespres, un quartà de cigrons, un rastrell de granotes espatllades, un formatge d'ovella, un tupí de mel, un mussol viu i una coixinera d'avellanes grenyals. Tot plegat no val tres xavos, però ells van a mercat a fer negoci, a xalar-se unes hores, a fugir de la dona, a veure món, a saber coses i a tastar l'aiguardent del celler del Barrusca. Tothom porta la seva barretina vermella enfonsada fins al clatell, el seu gec esquifit i gruixut com un matalàs, la seva armilla ben botonada, la seva faixa de llana que els dóna sis tombs, la seva camisa de pisana blava i les seves bones calces de vellut que quan caminen mouen aquella mena de gemec que fa: gic-gec; gic-gec... Trobo que aquesta gent, tan emborrassada com va al bat del sol roent i sota els flams infernals de la canícula, no sua gota. Ca! Són eixuts com una ascla de figuera.

Marxen satisfets i embotornats, vermells com uns cirerols, però més garlaires que setze, fumant i escopint, i sense esma de descordar-se l'armilla i treure's el gec i penjar-se'l a la musclera.