Homenatge a Formentera
S'escar acull sa barca
es lliri és vora mar
es ulls de s'olivassa
vigilen es sembrats.
Sa cadernera canta
i rasca es banyarric,
pel gram d'aqueixa arena
creix es fonoll marí.
Sa dona en duu gonella
ses prendes sobre es pit
i sota sa camia
s'home es sent ballarí.
Trensades espardenyes
enfonsen arenals
sa coua de ses velles
es grisa com pardals.
Des freu de ses Illetes
Ullegem es Vedrà,
es mabres dins de s'aigo
es cel ple de taulats.
De ses savines velles
en pengen es cassons,
estesa a sa parrera
hi ha es llargs calçons.
Es boixos i ses boixes
joguinen als portals,
es ca lladra que lladra
i es sol es va apagant.
De sa Punta Gavina
s'encén tot l'horitzó
sa lluna ara ja brilla
cap a s'Estufador.
Ses cigales reposen
i es mussols dalt es pins
il·luminen sa fosca
plena de peregrins.
Es dia mor, estrelles
semblen fanals marins.