I bé; fa estona que hem deixat enrere la Salut...

I bé; fa estona que hem deixat enrere la Salut, i ara, pel llom llis de la serra, ens acostem cap al Far, l'altre santuari que s'alça com un llantió a l'extrem oriental de la joliua mola de Collsacabra. I, què us diré? Us podria assenyalar, per exemple, cada una de les albirances del vastíssim i bigarrat panorama: els pessebres de Rupit i Pruit, els sots feréstecs de Querós i Susqueda, el poblet de les Planes i la seva cascada, l'ermita de Rocacorba i Nostra Dona del Mont, el serpentí que fa el Ter en travessar les Guilleries, la blanca bromera de la presa del Pasteral, Girona, Vic i aquells pun­tets diamantins de les barquetes que solquen el golf de Roses... Però no; ja ho hem anat veient tot això, a mesura que fèiem la ruta al llarg de l'esquena d'ase de la serra.