IV La Pedrera
No és foc, ni mar, ni vent, però ondula com si ho fos,
flameja, flamareja, tempesteja:
el foc, la mar i el vent l'han feta així,
entre desafiant i submarina,
com esculpida per l'erosió,
com agitada per una passió
d'aigua remoguda per les ales de l'arcàngel:
«Ave, gratia plena»
proclama la pedra a les baranes del terrat,
i tota la façana sembla sacsejada des de dalt
per una forca immensa i invisible.
I la pedra sembla dir «que sigui així,
que sigui en mi segons la seva voluntat»,
i es deixa agitar com un paper, una lona o un decorat
i llueix arrel celeste en la glòria del terrat
com si baixés d'un cel tan ric de si
que sota seu tot fos esplendor pura d'existir.