La biblioteca del casal Castellarnau era una sala de proporcions mitjanes. La llibreria de dos pisos que havia fet fer l'avi de don Magí omplia totes les parets; al pis de dalt, que donava la volta a tota l'habitació a través d'un petit passadís protegit per una barana, s'hi accedia per una escala de cargol situada al costat de la porta. Darrera d'un pany de prestatges que giravoltava accionat per un petit ressort amagat entre la talla d'una motllura, hi ha via una petita habitació secreta on es guardaven els llibres prohibits i els documents de la família. Al sostre, hi havia pintat el gran cavall de fusta de ventre humà que els grecs van deixar davant de les muralles inexpugnables de Troia. Hi havia dues taules i vuit cadires.
Al casal Castellarnau la biblioteca era magnífi ca, l'havia iniciada el seu avi poc abans de ser ennoblit, amb la compra de la biblioteca completa d'un jurista de renom que, ja vell, se n'havia hagut de desprendre amb recança per raons econòmiques. I d'aquesta manera havia anat creixent: després vingueren els llibres d'un apotecari sense fills i d'un professor d'humanitats de Barcelona que havia perdut la feina quan, a la ciutat, li van espo liar la seva Universitat. I don Magí no havia deixat d'enriquir-la amb els seus viatges a Franca, a Anglaterra o a l'Europa central.
Va ser aquesta la biblioteca a què va tornar don Magí quan va començar a notar aquella frisança que el feia desitjar que arribés aviat la nit per poder viure en els ulls d'ella una il·lusió de joventut que ell havia passat sense adonar-se'n feia mes de quaranta anys.