La botiga del carrer de Wad-Ras, on jo vaig néixer el 1897, fou el lloc d'esbarjo meu fins als sis o set anys, malgrat que deixàrem el Poble Nou quan jo no tenia més de dos anys, en el crepuscle del segle XIX. La tia Quimeta i el seu marit em permetien tota mena de llibertats amb els objectes que venien a la botiga, que, en diades de gran festa, com les de Nadal, s'enriquien amb joguines, fins i tot importades de l'estranger! Recordo el vaixell que «navegava» damunt d'un mar de coto fluix, i que el posaren a l'aparador, on la quitxalla del barri s'amuntegava per veure com el vaixell capejava el temporal. Aprofitant les hores que la botiga era tancada al públic i sense que ho notés ningú, vaig començar a desmuntar-lo amb els instruments al meu abast, fins a arribar al ventrell de la nau: era la primera dissecció meva, que malauradament no retornà la vida a la joguina, amb gran contrarietat de l'avi Pep i dels oncles.