La cobla
En el joc que va fent la musica
governant el compàs, va tot sol
el petit tamborí que repica,
i al darrera l'humil flabiol.
I al damunt la tenora que gralla
delirant d'un amor enardit,
la veu prima del tible s'engalla
com sageta que es clava en el pit.
Són les veus que teixeixen el drama
damunt la cortina del cel de ponent,
que entrepassen com fils d'una trama
els sons de les notes fugades al vent.
Espinguets en l'espai que s'enfilen
com coets en el blau de la nit;
lais d'amor i sospirs que es desfilen
cel endins per camins d'infinit.