La davallada del Calvari és qüestió de fer-la per la llarga graonada que desemboca davant la porta de la capella, una graonada llarga i dreta com una rampa, amb tot de bancalons a banda i banda i dues fileres de xiprers, foscos i encaputxats, que li fan la guàrdia de dalt a baix. Us torneu a trobar a la placeta de l'Almoina, on hi ha una font com una llimona de pedra i un colomí de ferro al cim del mugró, i llavors heu de pensar de seguida a proveir-vos de recapte si és que teniu ganes de fer l'ascensió al Puig i passar-hi la nit per tal de contemplar, l'endemà, l'eixida del sol dins la mar, entre els farallons morats i esborradissos de Formentor i les cingleres carmesines de la Punta Roja. Veritat és, val a dir-ho, que resulta molest i bastant anacrònic d'haver de procurar per la minestra i fer-se un mateix el menjar, ja que els ermitans del Santuari només us donen llit i estada. Ara que, sempre us queda el recurs de pujar-hi a mitja tarda, després de berenar fort, i tornar-vos-en de bon matí, a fi i efecte d'ésser a Pollença a l'hora de la fresqueta.
El Puig, com veieu, és aqueixa muntanya cònica, sola i verna que ara anem a atacar. A la punxa de la cucurulla hi ha l'ermitatge de la Mare de Déu, voltat de torres i murs emmerletats com un castell de fantasia. El camí que hi mena és ample i planer, amb uns remingols que de vegades s'estiregassen fins a mig tomb de la muntanya per sota la volta dels pins, dels roures i de la brolla. Fet i fet, però, cal prendre-ho amb calma. El sol ja va a la baixa i a les clarianes del boscatge ens topa de cara i ens enlluerna, i com que, altrament, el camí s'enlaira pel costat que enfronta la bandada de la vall on aquesta és tancada pels contraforts i castellasses del Puig Tomic, tot plegat fa que no pugueu posar gaire atenció en el paisatge broix i desfregat que va desplegant-se i agafant relleu sota el vostre esguard. Quan arribem a dalt de tot, ja llostreja, i només tenim el temps just de pegar una llambregada a la vasta extensió del retaule pollentí clapat de llumets. És l'hora en què els ermitans se'n van al cor a resar la Salve a la Madoneta del Puig, i abans, és clar, us heu de donar pressa a demanar al germà aposentador que us proporcioni llum i habitació. Fem sonar una campaneta que hi ha a l'entrada de l'esbalandrat edifici —una entrada gran i llargaruda— i, de sobte, per una portella amagada en la foscor, us surt l'aparició d'un frare barbut, vestit de burell de color de fulla morta i amb una candela a la mà.