La gent de l'horta contemplava amb admiració la llestesa i la traça dels laboriosos intrusos per a reconstruir la barraca.
El trespol de palla aparegué de sobte renovat; el costellam del sostre, corcat per les pluges, fou reforçat en part i canviat 21 trossos; una capa de palla nova va cobrir els dos plans en pendent de l'exterior. Fins les creuetes dels extrems foren substituïdes per altres que el ganivet de Batiste treballà amb paciència, guarnint-ne les arestes amb gracioses dentellades; i no hi hagué en tot el voltant un trespol que s'alçàs més gallardament.
Els veïns, en contemplar com es reformava la barraca de Barret, amb la coberta recta i nova, veien en aquest fet quelcom de burla i de repte.
Després començà l'obra de la part baixa. Quina manera d'utilitzar les desferres de València!... Les esquerdes desaparegueren, i, acabada que fou l'obra de les parets, la dona i la filla les emblanquinaren d'un blanc enlluernador. La porta, nova i pintada de blau, semblava la mare de totes les finestretes, que mostraven pels forats de les parets les quadrades cares del mateix color. Sota la parra féu Batiste una mena de placeta, pavimentada amb rajoles vermelles, perquè les dones poguessen cosir allí durant la vesprada. El pou, després d'una setmana de treballar-hi, quedà net de totes les pedres i tots els fems amb que la Xicalla de l'horta l'havia farcit durant deu anys, i de nou l'aigua neta i fresca tornà a pujar en el poal molsós, amb alegres grinyols de la corriola, que semblava riure's de les gents del veïnat amb una estrident riallada de vella maliciosa.
Els veïns devoraven la ràbia en silenci. Lladre, més que lladre! I quina manera de treballar !... Aquell home semblava que posseïa amb els seus braços musculosos dues varetes màgiques que tot ho transformaven en tocar-ho.