La multitud, xocant cistelles i cabassos, s'arremolinava pel carrer central; els compradors es pegaven trompades tremendes; alguns, en mirar enrere, entropessaven rudement amb els pals dels tendals, i més d'una vegada, els que amb la cistella de la compra als peus regatejaven tenaçment eren sorpresos per l'escomesa brutal i imparable de l'agitat mar de caps. Alguns carros carregats d'hortalisses avançaven lentament trencant el corrent humà, i en sonar el xiulet del tramvia que passava pel centre de la plaça, la gent s'apartava peresosament, obrint pas al rossí que tirava del cotxe xarolat, abarrotat de passatgers fins a les plataformes. Sobre la remor confosa i monòtona que produïen els milers de converses sostingudes alhora per tota la plaça, es destacaven els crits dels venedors sense parada fixa, aguts i xerricants, els uns, com un crit d'ocell mendicant, greus i foscos, els altres, com si oferiren la mercadería de mal humor.