La plaça dels Lledoners és una plaça humida, ombrívola, tranquil·la, però no gens trista. Als matins un raig de sol il·lumina tota la banda de l'edifici de la cúria; a migdia, el sol cau de ple sobre les moreres i sobre el convent de les monges de Sant Josep; a la tarda, arribarà un reflex de la llum morent des de la plaça dels Apòstols. El lloc, a la primavera, és una delícia. La remor de l'aigua que s'escola de la fontanella es confon amb el cant del rossinyol. A la plaça dels Lledoners, el mes de maig, un rossinyol canta tota la nit. A l'hivern, en canvi, és una plaça recollida, callada, clerical. Tot temps les campanes de la Catedral donen la pauta de les hores, assenyalen el devenir i la fugacitat, fan present el trànsit del moment. La plaça no és gens severa, té la gràcia d'alguns racons memorables de les ciutats del nord d'Itàlia, i així és agradable de comprovar com en un petit espai tot s'equilibra, tot es fa a la mesura humana, a la mesura del gust, de la nostra discreta espiritualitat i de la vida pràctica.