L'Ajuntament és un casal a to. Més ara, que han utilitzat els baixos per accedir a les dependències municipals i per la biblioteca. Abans servien per guardar-hi els gegants i capgrossos de la festa major. Ho sé perquè des de casa de la tia Carmela ho havia vist mes d'una vegada.
Ja no cal pujar part de l'espatarrant escalinata del temple, si necessites papers municipals i si per dins ho han arranjat com cal, l'edifici dona per a molt.
Els porxos del davant de 1'Ajuntament encara s'aguanten, com els de la plaça de Sant Roc, que donen a la població caràcter i una certa fisonomia medieval.
Ho vaig recórrer tot en cotxe i poc a peu. Bellpuig és massa particular per fer-lo d'excursió. Només hi volia donar una ullada, aquesta és la veritat ja que a casa, hi vas o no hi vas.
Vaig voler tornar a passar pel carreró de ca la tieta i retrobar aquella finestreta de l'habitació, on el Ramón i jo dormíem i tantes bones estones hi havíem fet d'infantesa.