L'any 1936, hi havia a Reus una illa delimitada per la Plaça Prim...

Autor: Isidre Pons Torras
Obra: Àlbum Ferrater , 1993

L'any 1936, hi havia a Reus una illa delimitada per la Plaça Prim, els carrers de la Perla, del Galió, de la Galera i de Monterols que tenia com a cobert una barreja de terrats i teulats. La nostra colla trobava que era un indret molt escaient per a fer-hi passejades ignotes quan feia bo i a més per a observar el que passava allí baix.

Quin observatori!

Un dia de tardor, el Gabriel Ferrater i jo passejàvem per allà dalt, xino xano. En arribar al sostre del Gran Hotel de Londres vàrem veure que hi havia una munió de gent cridant i gesticulant, envoltant l'estàtua eqüestre del general Prim. De seguida, vam baixar per a assabentar-nos del que passava.

Oh! Senyor Déu meu! El coll del cavall i del general, el puny del general que mantenia el sabre enlaire i la cua del cavall estaven enllaçats amb sengles llibants que per llurs extremitats oposades estaven lligats a un camió aturat davant el Gran Hotel de Londres, allí on hi havia la parada de taxis i cal "plats-i-olles". Els repeus que feien d'escala per arribar a la peanya de l'estàtua estaven esborrats amb sorra que feia d'hipotenusa a fi d'evitar, quan els camions tibessin els llibants, que el general no malmetés els graons en la seva estavellada.

Després d'un breu intercanvi d'impressions, en Biel i jo decidírem parlar amb els capitosts de la poblada, per tal d'impedir l'acte iconoclasta que ja estava a punt. Coneixíem els cabdills de l'escamot i teníem la qüestió guanyada.

Els explicàrem el que sabíem del general Prim i una mica més: que era reusenc i molt bon home; que els feixistes del seu temps el varen matar perquè era maçó. Resposta dels iconoclastes: el general havia nascut a Reus per casualitat, son pare era notari, era mala gent ja que duia uniforme militar i que tots els militars eren feixistes; a més a més, era monàrquic, marquès i potser comte i tot: això passava de la ratlla.

Nosaltres replicàrem que el general era marquès perquè havia fet la guerra contra els "morus" i que aquestos estaven lluitant contra nosaltres per a venjar-se d'en Prim; que de militars n'hi havia de lleials (recordo que citàrem Miaja, Rojo, Pérez Farràs i algú més); que si bé era cert que havia fet venir un rei al tron d'Espanya, n'hi havia posat de la casa de Savoia, havent enderrocat prèviament una reina borbona; que era simpatitzant dels moviments d'alliberament dels països hispanoamericans; que havia deixat plantat a Maximilià de Mèxic i que era molt popular a Cuba i Puerto Rico.

Sembla que les paraules "Savoia" i "moviment" perjudicaren la nostra empresa ja que ens digueren que no emprenyéssim més, que ens poséssim de banda, que tenien pressa i necessitaven el bronze de l'estàtua per a fer canons per al Front de l'Aragó.

¿Fracàs? de cap manera. L'espai de temps transcorregut discutint posicions intel·lectuals va permetre l'arribada de dos líders polítics, un d'Estat Català i un del PSUC, que no discutiren d'història, sinó que, tocant de peus a terra, aprofitaren l'esperit pactista del psicotipus col·lectiu català i sentenciaren: li tallarem la fulla del sabre al general i així es quedarà amb el puny aixecat per a la posteritat. Acord absolut. Nosaltres esperàvem que potser li substituirien la fulla del sabre per una falç al puny. Res d'això.

Ens n'anàrem, capficats i moixos, tot parlant de bojos, de terrats i de l'ensenyament del proletariat, a beure una ampolla de Ferrh. Llavors vàrem adonar-nos que el bosc no ens havia deixat veure l'arbre o la falç o el sabre o no sé què. L'altre dia vaig anar a Reus: el Gran Hotel de Londres ja no hi és; aquells terrats tampoc. El general Prim no té el puny enlaire, ni la falç al puny; du altra vegada el sabre enlaire.

Ara, vaig passejant per uns terrats molt diferents i m'hi passejo tot sol.