L'arc de Berà
S'alça damunt de la via romana
tot gloriós de la seva figura.
Els grans carreus amb or vell de la història,
pels raigs del sol espurnegen encesos
com foc de brases.
El viatger cultivat que l'albira,
s'aturarà davant l'arc fill de Roma,
i contemplant una forma tan bella
beneirà Luci Licini Sura,
que féu alçar-lo.
Bé que ha sofert en els seus divuit segles
els temporals i les befes dels homes,
dret es manté, sobirà de la plana,
no lluny del mar on les veles llatines
les barques menen.
És aquest arc el triomf de les línies.
Llis gairebé, cap relleu, cap estàtua,
pedra vulgar, res de marbres ni jaspis,
sense ornaments, i amb dibuix net i sobri,
és obra excelsa.
Model d'un art que és ensems bell i savi!
Proporció entre totes les mides
és el secret de la seva bellesa,
plaer dels ulls que amb amor el contemplen,
pur goig de l'ànima.
Oh gran lliçó de l'estètica vera!
Agermanant l'amplària i l'alçària,
el pòrtic clar, figurades columnes,
el basament i el conjunt que hi reposa,
l'arc és perfecte.
Pedres millors, ni durs bronzes solemnes,
ni fi treball de cisells i d'escarpres,
no foren guany de bellesa o prestigi
per a l'arc dret que ens atreu la mirada,
nu i solitari.
Aprengui l'art aquesta lliçó noble;
respecti el fur immortal de la línia,
i dels volums la perspectiva justa.
L'arc de Berà per Catalunya sigui
símbol i exemple.