Les Garrigues, de les quals les Borges és la capital, es caracteritzen precisament per ser una comarca secanera. En canvi, si tot fos com aquí, nedarien en l'abundància del rec.
Deixant a part les partides del sol ixent, tot aquest costat és verd, i no pregona pas les diferències. Ja a dins, el Terrall mateix, és un jardí bellíssim, fresc i regalat amb aigua i arbres frondosos. Quin repte pel nostre Pla! Quin bé de Déu, aquell passeig!
A veure, anem per parts i fem feina. Les Borges té la dissort que la carretera de Tarragona la secciona escandalosament. Una carretera de tant trànsit per l'interior de la població impedeix que puguis fer amb comoditat l'accés d'un costat a l'altre, per semàfors que hi hagi. És clar, el moviment és enganyós si et quedes a la ronda de la carretera, i un malviure. En canvi, així que puges el carrer de la Bassa i accedeixes a l'interior del poble vell, aquest brogit desapareix, la tranquil·litat és la nota i l'equilibri, el to.