Les muntanyes, les puntes del món...

Autor: Josep Pijoan i Soteras
Obra: El meu Joan Maragall (Obra catalana) , 1963

Les muntanyes, les puntes del món, les crestes emboirades... com s'hi delia! Va pujar al Pirineu una vegada, quan era jove, amb en Soler i Miquel, i sovint m'explicava com els va corprendre a tots dos aquell paisatge. L'anada va ésser a Núria, l'excursió burgesa des de Ribes. En Maragall estava en el ple de la seva força receptiva, i el resultat va ésser les Pirinenques. Ah! com era veritat allò, que a l'hivern, a la ciutat, els seus ulls enlluernats veurien en la foscúria l'ermita voltada de soledats. La veia igual al cap de molts anys. En Maragall es complaïa explicant i explicant aquell viatge. Va ésser una visió d'alta muntanya, que el va ferir talment, que encara que després el temptessin altres muntanyes i més altes, cap com aquelles vistes de prop, en els bons dies de la joventut.