L'Onyar
Tu furtares la lluna en una nit
d'hivern, riu de Girona. Oh malefici!
El silenci de l'urbs et fou propici
i eres talment dins la foscor engolit.
La lluna va morir en ton propi llit
com un anyell menat al sacrifici.
Del cel nocturn s'obria un orifici
que traspuava sang de l'infinit.
Robador fluvial del sacre argent
d'una nit de hieràtics sortilegis,
¿quina ira precipita ton corrent
que sembla que en les ombres et rabegis
i dins el clos de la ciutat silent
degenern en roncs els teus arpegis?