Los barcos que passen (fragment)
Cansat d'envestir lo mar
i de veure terres d'altres
amb lo pes dels anys al cos,
sense ambició ni recança,
he retornat a mon lloc
a sentir les batallades
de la campana que un jorn
per bateig repicava.
Sentint-me ja la pendent
rodolant sense aturar-me,
m'he acostat al cementir
on reposen los meus pares.
Déu me guard de morir lluny
d'aqueixa terra sagrada!
Prenc lo sol i veig lo mar
des de la porta de casa,
mentres reso baix baixet
per tants i tantes com ne manquen
dels qui voltaven ma llar
i dels companys de la infància.
Allà luny passen vaixells
amb les veles desplegades
o llançant lo fumerall
que el blau del cel emmascara.
A totes hores los veig
allà lluny, petits, com passen
portant gent capaltres llocs,
nant-se'n cap altres platges.