Madrigals i gavotes

Autor: Ramon Vinyes i Cluet
Obra: Hora d'Argent. Antologia poètica I , 2000

Madrigals i gavotes

Quina cambra més gran, amiga meva, aquesta!
El vell carrer és sonor... Un meu petó, suau,
poso en tes mans, amiga, que són sedent floresta
del bla murmur de l'aigua que acompassada cau.

Passen pastors, ramats... Son pas és dring d'esquella
pel vell carrer sonor... Amiga, el jorn grisat
veu riure dels teus llavis la foguera vermella
i ens guaita pel balcó com un vell admirat.

Quina cambra més gran, amiga meva, aquesta!
Riem, i el nostre riure, insòlit trobador,
posa en el coll del dia son picarol de festa
i fa brillar en la pluja la seva resplendor.

Jo vull dir-te cançons ara que plou lentament...
Quina cambra més gran! Quin ploure més seguit!
Reviurem les gavotes d'un temps que ja és absent
i em serà far ton bes per aclarir l'oblit.