Matí al Llatzeret
El sol s'esbalça als tolls com un neguit
de margarides grogues i assoleix
el rang de vaticini sobre els murs
deserts i espaventosos del recinte:
sols l'erta ascensió d'una araucària
conculca llurs dominis atziacs,
enmig del port. A l'hora del migdia
els saluets de l'aigua són el lleu
perseverar del vent dels dits d'un àngel
que ens porta a la darrera quarantena.