Memòria de cop entre dues aigües,
ribera del Ter, canal de Conangla.
Fressoses o lentes, baixaven gravades
de còdols, esqueis, palets d'obra i ombres.
On ara verdegen els líquids podrits
nedàvem brillants, gebrats com estrelles,
parlàvem d'amor, ombrejats de deures.
Recordo com sempre l'herbei, la bardissa,
les branques, el riu. Record de sobtada:
baixaven desertes: record impossible.