Mentrestant, fèiem la visita. Passàvem el primer cancell, vèiem els locutoris i sentíem llur soroll eixordador, perquè visitants i reclusos estaven separats per dues reixes amb un passadís entremig i tothom es veia obligat a cridar si volia fer-se entendre, i després donàvem un cop d'ull als locals de la fitxa antropomètrica. Vàrem travessar el segon cancell —el rastrillo, que se'n diu en els termes generalment castellans de l'ofici— i vàrem arribar a la presó pròpiament dita. Va sobtar-me el moviment dels presos que anaven amunt i avall de l'ample passadís que condueix a la rotonda central. Molts d'ells amb pijama, ostentant una ornamentació facial molt variada, amb un llibre sota el braç o amb l'aire de prendre la fresca i matar l'estona, van acollir el nostre pas amb una certa deferència no pas excessivament temorosa. El senyor V. m'explicà que alguns d'aquells homes anaven a «polítics», d'altres al locutori d'advocats, uns a la infermeria, i els més a l'economat, a comprar les poques coses que encara s'hi podien trobar: vi, tabac, sabó i conserves.
És necessari encara descriure la topografia de la Presó Model de Barcelona? Són sis galeries de longitud irregular però de construcció idèntica que surten radialment d'un punt rodó central. Entre galeria i galeria queda un espai triangular, que serveix de pati d'esbarjo de la galeria que hi té accés. Travessa la rotonda central, en la qual s'aixeca una mena de quiosc vidrat destinat al cap de serveis, el llarg i ample passadís per on nosaltres havíem entrat, el qual continua endavant fins a un edifici ruïnós, condemnat de feia anys a la demolició i aleshores en desús, que abans era destinat a penal. També en aquesta part darrera del passadís s'obren les escales que donen a unes peces del primer pis on hi havia instal·lades la biblioteca, l'escola i els tallers de relligats, corresponents a les que, del costat de l'entrada, allotjaven el departament de «polítics», el locutori d'advocats i alguna altra dependència. El pla de la presó forma, doncs, una estrella de vuit branques desiguals, unides dues d'elles a dos travessers —el correccional i el cos d'edifici on hi ha els locutoris, les cuines i el cos de guàrdia. Les sis galeries tenen una cabuda diferent. La tercera i la quarta són les més grans. La segona i la cinquena, les més petites. Les altres dues són més aviat grans. En aquell moment totes estaven ben plenes i tenien una distribució d'estadants que em fou descrita així, a mesura que les visitàvem.