5 de maig de 1980
Mitologia primaveral. He obert el balcó que dóna a la terrassa del mas. La sobtada aparició del paisatge, de l'ampla vall conreada i dels boscos que la circumden, ha estat com una irrupció, com una invasió irresistible de verds flonjos, compactes, tendres. El gris lunar de les oliveres formava unes petites illes entre la verdor nova dels avellaners. Davant meu s'alçava un noguer solemne, però amb les fulles encara menudes. I ha estat també una invasió musical: a les denses fondalades, els rossinyols apassionats i els merlots litúrgics; i més lluny, les tórtores, amb la monotonia del seu cant d'amor. He pensat en aquest temps prestigiós, però discutit, que és la primavera, i he reflexionat sobre la seva mitologia.