Mollerussa ara té la catalogació de ciutat que tant se val, no li dóna més mèrit ni li pren el que ja té.
Estesa damunt del Merlet, la franja més beneïda del Pla d'Urgell, sense una minsa pujadeta ni baixadeta de res, esbatanada per la carretera N-II i la via del ferrocarril, ha sabut, com una heura insistent, treure brancatge per on ha pogut, vencent barreres i sortint-se amb la seva.
Com a ciutat —ningú ho pondera això— és lletja amb ganes. Pintada, mudada, perfumada, estocada...; lletja! Només la part nova comença a tenir una mica de cara i ulls; ampla, ben estructurada, amb plantes arreu... La Mollerussa de sempre acabarà per tenir mèrit, si bé de moment, per molta remodelació que hi fan, bons edificis reconstruïts, places esplendoroses com la de l'Ajuntament, és neulada de naixença i no hi pot fer més.
Pels que 1'hem coneguda de sempre: millorada, embellida i tot. Objectivament, sense traça ni relleu.
Plena de bancs, comerços moderns, garatges, indústries, bars i restaurants a cada cantonada, edificacions noves —enderrocades les velles—, carrers encertadament pavimentats... Té el posat de curullada com cap més altra de la província. Indiscutiblement. Rica, suficient, potentada... i estranyament acollidora a la vegada. Segurament que encara és tan "jove" que no ha après a vinclar-se i és com és; natural.
La plaça Major amb la capelleta de Sant Isidori —si no la saps, no la trobes— és un dels únics racons encara recomanables. El carrer Mossèn Cinto i tota la Vilaclosa, l'arrel. Sí, d'anys ja en té ja, el que passa és que no es veuen.
A la gent de la meva volada —estic segur que coincideixen— ens fa la impressió que s'ha construït una ciutat nova de trinca on era la vella i de la bullida n'ha sortit ramificacions fetes carrers cap on s'ha pogut, a tort i a dret. Només ara, amb 1'avinguda de la Pau i la del Canal, comences a veure-hi una mica d'orientació. S'ha construït tant i tan de pressa que els tècnics municipals — si en tenien— no van collar una trista placeta enlloc, poso per cas. Amb tot, és admirable. L'empenta de Mollerussa mereix tots els elogis.
Un dia de mercat, el centre és un formiguer ple de gent. Pots passar-hi el matí donant tombs sense adonar-te'n, mirant-ho tot de poc veure res, ensordit per tots els sorolls i cridòries.