Molt posterior a Carlemany
La pluja cau rera les voltes
d'aquesta vella plaça solitària.
És de nit. Sota els fanals
passen ombres de Déu,
cavallers, ja difunts, amb copalta,
tristes rialles de cosines, de nebots
sense cap patrimoni.
El riu exhala una ombra humida i freda.
Ara, Girona, ets llunys
en la roda dels dies.
Hi ha un so greu de campanes als carrers
i lentes hores cauen
darrera el gòtic delicat de Sant Feliu.
Quan ve l'aurora,
el cant del gall es torna solitari.