Mos pares es conegueren al mercat central. Venedor i clienta, un vodevil del segle XX, un poema de Vicent Andrés Estellés. Hi ha un eco festiu que no aconseguisc endevinar en el seu festeig. Els dos eren seriosos, responsables, de poques paraules. Començaren a festejar en la primavera de 1960, davall la poderosa ombra de la Cotorra del Mercat, els carrers banyats de l'alba i el xiuxiueig elèctric dels tramvies. El Mercat Central era un poble dins de la ciutat, un lloc fora de perill on tots es coneixien. A ells, en qualsevol cas, costa d'imaginar-los. L'extraversió es un gènere que no sabien cultivar. Entenc que mon pare buscara redempció en la bellesa atípica de ma mare, però no sé què va vore ella en aquell jove turmentat i tímid que, aparentment, només sabia dessalar abadejo i preparar sardines. No vull acarnissar-me, constate allò evident.