Negra nit, navegava la Garbosa en aigües del Cap de Sant Antoni.
Cuejaven al voltant de la barca, com peixos de foc, els encesos reflexos del far, trencats i doblement inquiets per l'incessant moviment de les aigües.
El Cap de Sant Antoni es destacava amb el seu trencat gegantí, recte, treballat i brunyit per les tempestes, i darrera, terra endins, s'aixecava amb ascensió interminable l'ombrívol Montgó com un borró sobre la blava immensitat.
El far brillava en la massa fosca com l'ull inflamat d'un ciclop espiant els navegants.
El vent de la costa era lleu, i la Garbosa havia passat tot el dia per travessar el golf. Ara tenien davant la proa el mar lliure: eren a l'entrada del veritable camí d'Alger.
El Retor, assegut a la popa, prop la canya del timó, esguardava, per orientar-se, la fosca massa del Cap, i examinava a l'ensems un vell compàs del seu oncle, sobre l'entelat vidre del qual es projectava la llum del fanal que il·luminava el vaixell.
Tonet seia al seu costat i l'ajudava amb la seua experiència. De tota la tripulació ell era l'únic que coneixia Alger.