Ni una ànima. La platja estava deserta. No hi havia ni una sola persona en l'extensió d'arena on a l'estiu es planten les barraquetes per als banyistes de València. A1 capdavall es veia el port eriçat de pals amb banderes, vergues entrecreuades, xemeneies vermelles i negres i grues que semblaven forques. Avançava mar endins l'escullera de Llevant talment una muralla ciclòpia de blocs vermells aglomerats a l'atzar per una trepidació de la terra; al fons s'amuntegaven els edificis del Grau, les grans cases on estan instal·lats els magatzems, els consignataris, els agents embarcadors, la gent adinerada, l'aristocràcia del port; i després, com llarga cua de teulades, els ulls albiraven, estesos en línia recta, els barris del Canyamelar, el Cabanyal, el Cap de França, una massa perllongada de construccìons de tots colors, les quals anaven minvant conforme s'allunyaven del port; primer, edificis de molts pisos i torres esveltes, i a l'extrem llunyà, tocant a l'horta, blanques barraques amb la coberta de palla doblegada pels vendavals.