No em deixeu pas colgat en terra estranya...

Autor: Antoni Massanell i Esclassans
Obra: Antologia poètica [Massanell] , 1994

No em deixeu pas colgat en terra estranya
si mai la Mort, que sempre ens ve a l'encalç
-el rostre ben ocult, el peu descalç-,
m'hi revelés la seva horrible ganya.

Vull ser pols de la pols que m'acompanya
al llarg d'aquests camins que entre bancals
em duen a la joia d'uns tossals
que emmarquen vinya i blat, arbre i cabanya.

Oh!, ser fidels, tostemps, amics, al lloc
on hem après el nom de cada cosa,
el gust per la complanta, per la rosa,
per la paraula trasmudada en foc.

Lloc que, dins meu, projecta una llum blanca,
repòs ja dels meus avis, Vilafranca!