—No podies abaixar aquesta ràdio? —en un to tan alterat, que Ignasi comprengué immediatament que no era un suggeriment, sinó una ordre.
La mirà de rampellada.
—Vull parlar amb tu, Nasi, i amb aquest crider que fa aqueix home...
Ignasi voltà cap a l'esquerra el botó, se sentí un clic i l'aparell emmudí.
—Tu diràs...
—Dic que, per a mi, condemnaran a mort en Pío Iniesta aquest...
—Bé, i què? Què en som nosaltres, de la mort d'En Berga, eh? A veure, què? —preguntà malhumorat.
—Això, t'ho creus tu, que no en som res —rebaté la dona i amb l'índex es furgà el paladar i les genives nues, a la recerca de qualque resta inoportuna del sopar—. Ja ho crec que en som —prosseguí, després de l'escurada manual—. Mira: si el condemnen a mort, que és la cosa que tothom s'espera, l'afusellaran al cementiri de matinada...
—Be, i què?...
—Què? Doncs que les persones així com toca s'han començat a organitzar per anar a veure l'afusellament, no ho sabies? Han començat a dir que anar-hi, a un afusellament, és demostrar simpatia per la causa, per l'ordre, pels militars...
—Això, si vols que et digui la veritat, em sembla una salvatjada.
—Una salvatjada! —protestà la vella—. Una salvatjada! No saps què dius. Pensa-t'ho bé, Nasi.-.Jo crec que tu hi hauries d'anar, a l'afusellament d'aquest home. Així és que quan arribi l'hora de...
Ignasi havia tornat a encendre la ràdio amb tota la potència, i Queipo de Llano s'engolí Nina.