No sé si Walter Benjamin passà la darrera nit al mateix hotel que la meva mare però m'agrada pensar en aquesta possibilitat. Sembla que Benjamin va hostatjar-se a l'hotel França, que ja no existeix. Durant aquests dies també he passejat per la petita platja i sovint he agafat el camí que condueix cap al monument dedicat a la memòria de l'escriptor jueu. He baixat i pujat l'escala molts cops, una escala que ens conduiria al mar si un vidre no ens impedís el pas. Prop del vidre hi ha una làpida amb una inscripció que he acabat per aprendre de memòria: «És una tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres. La construcció històrica es consagra a la memòria dels que no tenen veu.»