Nosaltres creiem que Josep Pla té raó, o almenys una gran part de raó, en jutjar la forma poètica de Bartrina. Com a constructor de versos, Bartrina era sovint detestable. Influït per certs autors contemporanis, va escriure molts versos vulgars de so i de dicció. Tanmateix, no tots els versos de Joaquim Bartrina són com els que Josep Pla ha citat. No recordem que en tingui cap de gran alçada. Però en té alguns de ben notables, al costat de molts de mitjans i de dolents. Això no vol dir que en el fons dels seus versos dolents i mediocres no hi hagi de vegades un profund sentit de poesia, malmès o emboirat per una expressió trivial o plebea. No caurem en cap paradoxa si diem que Bartrina era un poeta que no sabia de fer versos.
Poeta ho era, encara que caricaturitzés sovint la manera de Leopardi i àdhuc la manera de Campoamor, ja prou caricaturesca. Però quan volia plasmar la seva emoció poètica en versos, el resultat del seu esforç expressiu era quasi sempre molt migrat.
És impossible de posar el Bartrina poeta en el primer rengle, ni en el segon. Però seria un error i una injustícia no veure en ell altra cosa sinó un poetastre. La coneixença de les obres i de la vida de Joaquim Bartrina ens fa veure que l'autor d'Algo era un home excepcionalment dotat, d'intel·ligència fortíssima, de vasta cultura, de grans condicions per al cultiu de les arts i de les ciències. En les seves composicions en vers i en prosa hi ha espumes genials i anticipacions científiques. Allò que perjudicà greument Bartrina fou la dispersió de les seves activitats i sobretot el doble corc físic i moral que rosegà les seves entranyes i la seva ànima i va portar-lo a una agonia lenta i a una mort dolorosa.
Els principals defectes i les principals virtuts de Bartrina són propis, en part, de la seva època. La seva forta personalitat va accentuar en ell les condicions bones i les dolentes. Qualitats de la raça i qualitat de l'època van fer de Bartrina un català típic dins la seva exageració. Però el seu talent és innegable. Aquest talent va donar pocs fruits positius, per culpa de circumstàncies personals i ambientals adverses.
Joaquim Bartrina es un dels exemples de grans homes mancats. Tenia moltes condicions per a ésser un gran home reeixit, però alguns defectes propis i múltiples circumstàncies de l'ambient que l'influí, impediren que la seva obra arribés a tenir l'alçada que en altres condicions hauria tingut. Allò que va ésser Bartrina, no és gaire cosa al costat del que podia haver estat.