Paisatge de Tarragona
Altura vora del mar,
mig nua i assolellada;
pels graons dels teus vessants,
els bocins d'hort i la casa.
Et tanquen els marges vells,
et guarden les atzavares
com espases de guerrers
girades de punta enlaire.
Tens dosser de blau-marí,
el blau-cel et fa de volta;
les mates de romaní
blavegen entre les roques.
Floreix el farigolar
amb menudes flors rosades.
La garriga, els dies clars,
es tèbia i perfumada.
Entre els garrofers i els pins
s'alcen, amples, les figueres;
els olivers d'argent viu
prop del vinyar s'arrengleren.
Un llangardaix virolat
sota els esbarzers s'escorre;
una puput ha passat;
ara passa un vol d'aloses.
De la platja ve l'olor
penetrant d'algues marines;
l'aire té la salabror
que del mar porta la brisa.
Corren trens pel terraplè,
cotxes per la carretera;
al fons, per teló blavenc,
les muntanyes amb pedreres.
La ciutat, dalt del turó,
senyoreja la contrada;
mirallegen uns balcons
en el llenç de la muralla.
El millor temps ha arribat.
Dolc matí de primavera!
Per damunt dels camps llaurats
ja dansen les orenetes.
Veles blanques, arbres verds,
la gran claror transparent:
terra eixuta, pedres i ones,
paisatge de Tarragona.
Garriga dels meus sojorns,
casa que ets una miranda:
¿no sentiu ja la remor
de la gent que ve de Franca?
Aviveu tots els colors,
concentreu totes les flaires,
vestiu-vos de sol i amor
el dia de la tornada.
Tornaré pel camí antic
arran de la costa esquerpa,
retrobaré els vells amics
que fa molts anys que no em veuen.
Obriré de bat a bat
els finestrals de la casa
perquè hi entri l'ideal
com hi entra la marinada.
Un dolor dominaré,
dolor de la meva vida;
ja no hi haurà la muller
que m'hi feia companyia.
I si trobo encara el pal
que aguantava la bandera,
arboraré els quatre flams,
que serà dia de festa.