Paisatge lacustre a la Gramola
Flota una vaga, tendra melangia
que, com el crit, es perd en els boirosos
desmais d'aquesta tarda.
L'aigua és llisa i lluent, i aquí, entre l'herba,
juguen, alegres, els infants.
Sentim el xiscle viu de les falzies.
Ara és morat el llac. I violeta
la dama que passeja pensativa.
Un aire lleu i tebi ens acompanya
mentre vespreja lentament.
Dolços ulls, dolces cares giravolten
en el record del llac.