Paisatge
(Font de la Favara Juliol 2010)
Des son cim engolat
La pruna negra cantava
A l'aire amorosits zumbejos
D'ala flonja que tinta l'atzur.
Desconeix com l'ocre mur
Té tanta passió de paloma
Per ser fràgil i distingida,
Olor de malenconia ve de lluny
Tot per fer-la seua i ho aconseguí:
Volia el cel besar de roca, la roca
De romaní, el romaní jaure amb mosca
I tots en carinyós quefer.
S'estenia el sol com estel que para eixamples
D'allà a córrer o a dormir i ser pell
De natura còrbida, mare d'aquest cel i cova.
Que tot ho vull amb mi,
Cantora preciosa i groga,
Anella dura de pedres en un fil d'or.
Tota la línia és una mel regalimosa,
La teulada i la cella del bon estar.