Pau Casals
L'arquet, mestre del temps per vostra mà,
senyoreja en l'espai i ens meravella;
que s'hi mou amb un ritme llarg d'estrella
d'un cel que ens enlluerna de tan clar.
D'aquest cel que ens atreu, de tan pregon
com el revela amb veu ampla i sonora
vostre violoncel, que així arremora
fins el silenci més secret del món,
vós en sofriu el goig i la tortura
i, de la melodia ardent i pura
sobirà ensems captivador i captiu,
tanqueu els ulls i la veieu més clara,
que al fons de vós descobriu, cara a cara,
l'ombra de Bach que escolta i us somriu.